L'ASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTES
DE BARCELONA

El pessebre

El pessebre és una representació popular del Misteri del Nadal que es fa a les cases, a les esglésies i a molts altres indrets, essent el més comú el domèstic, pervivència dels lararis romans. A Catalunya el pessebre tipic és de suro, molsa i figures que es transmeten generacionalment i que representen personatges populars: el caçador, la filadora, el pastor, la bugadera, el pescador o el caganer. Al costat d'aquests pessebres, a l'abast de tothom -només cal una particular percepció de l'espai- i una petita despesa, hi ha els diorames, més elaborats. Un diorama és la representació corpòria d'una escena nadalenca amb sensació de volum, atmosfera, profunditat i llum.

Els primers pessebres a Catalunya

Sense data precisa enlloc, a Catalunya el testimoni més antic es en l'inventari de la Seu de Barcelona del 1522 on s'esmenta un pessebre d'orfebreria. I a Vic, al mateix segle XVI, en un altre inventari hi consta "unes imatges de terra del Naixement". A Barcelona a l'any 1791 l'afecció és ben arrelada, com esmenta Rafael Amat en el seu "Calaix de Sastre" amb interès en fer-ne i a ser visitats. El 1805 ja el apareix el mot pessebrisme com afecció i des del 1825 "El Diari de Barcelona" fa la crònica dels pessebres més exitosos. En un article de l'any 1861 afirma: "Hasta cuarenta son los belenes que hay expuestos este año en Barcelona, llamando todos particularmente la atención. La concurrencia en visitarlos es considerable habiendo aumentado desde que por medio del gas es mejor la iluminación de los paisajes".

El mateix diari, el 9 de febrer de 1862, publica la noticia "Estos dias ha habido una reunión de aficionados de Belenes, la cual ha tenido por objeto constituir una sociedad con bases, iguales o parecidas, a la que existia anteriormente, siendo notable la que todos sus miembros se obligan a poner de manifiesto cada año el respectivo Belén" destacant el paràgraf "Hemos visto los estatutos por los que se rige la Sociedad de Pesebristas de esta capital. Por su primer artículo todos los Pesebristas asociados contraen la obligación de hacer pesebre y iluminarlo, a lo menos seis noches, entre el el 24 de diciembre y el 2 de febrero."

D'aquesta informació es desprèn que abans de 1862 ja hi havia una entitat pessebristica (J. M. Garrut opina que es tracta de l'any 1858). En qualsevol cas des d'aleshores hi ha una associació barcelonina amb estatuts formals. És, sens dubte, la més antiga del món a partir de la qual s'han configurat bona part de les que hi han arreu.

La Societat de Pessebristes de Barcelona

Vint-i-quatre articles i tretze prescripcions configuraven els estatuts de la primera societat pessebrista (1858 o 1860). El text, redactat per una comissió presidida per l'arquitecte Josep Oriol Mestres, és un exemple d'eficiència, ponderació i saviesa. Cent cinquanta anys després encara manté plena vigència. A més de J. O. Mestres, altres vint-i-dos personalitats de la vida cívica, integraven la Junta Rectora.

L'Associació de Pessebristes de Barcelona

El 16 d'octubre de 1921 es refundà l'Entitat essent nombrat president Pere Carol i secretari Antoni Moliné. Des del 1979 té el seu estatge social al núm. 3 del carrer de Paradís, al bell mig de la ciutat antiga.

Finalitat de l'Associació

La premissa és en el capítol 1r dels estatuts "L'Associació de Pessebristes de Barcelona té com a finalitat fomentar la construcció de pessebres, a més de la propagació d'aquest costum cristià i artístic". L'article 4t puntualitza: "L'entitat, que no persegueix finalitat lucrativa, atendrà les seves despeses amb els ingressos que obtingui dels socis, per mitjà de les quotes i dels donatius o subvencions que puguin rebre".

Complementàriament a la seva principal activitat, el foment del pessebre, l'Associació programa cursets, visites i conferències amb el desig de promoure la formació cultural i tècnica dels associats i simpatitzants.

Ja des dels seus inicis s'organitza cada any un concurs públic de pessebres -el 75è aquest any 2000- adreçat a nens i joves de 10 a 21 anys dins de la ciutat de Barcelona. Un acte de repartiment de premis del concurs i de guardons als membres de l'Entitat per la seva desinteressada col·laboració posa fi a les activitats del curs.

Cal destacar les visites col·lectives, que en el període nadalenc, es fan als pessebres que els socis basteixen en les seves llars, complementades amb sortides per veure exposicions de pessebres d'altres entitats, de Catalunya i de l'Estat.

Editora pessebrista

Entre les publicacions cal destacar "La construcció de pessebres" (1931) de J. M. Puig i Roig; "El arte de construir el Belén" (1946) d'Antoni Herranz; "El Pessebre del Año Santo" (1950) de J. M. Garrut "La Asociación de Pesebristas de Barcelona" (1954), d'Eveli Bulbena; "Consells de Pessebristes" (1957) d'Antoni Moliné; "Temes arquitectònics i materials emprats" (1969) de Joan Marí; "Com faig el meu pessebre" (1995) de Josep Petit. És d'especial menció la continuada aportació de J. M. Garrut, l'autor del llibre "Viatge a l'entorn del meu pessebre" (1957) en revistes d'arreu i en el Butlletí que edita l'Entitat

Escola de Barcelona

Que té el pessebrisme català que el caracteritza? La seva voluntat, acceptant el compromís adquirit per la seva condició de precursora, d'innovar, de fer recerca en aquest àmbit. Com a resultat en l'actualitat hi ha una tècnica propia àmpliament difosa de construir pessebres: el diorama artístic.

La introducció del diorama i la seva aplicació és una tècnica creada per Antoni Moliné el 1912. Aquesta manera de fer fou acceptada i desenvolupada per l'Associació com identificació del seu estil. L'invent s'ha propagat arreu, creant una escola, coneguda com Escola de Barcelona.

El pessebrisme mundial ho reconeix tothora i un nombre significatiu de guardons i premis ha recaigut en socis de l'Entitat. Tots ells tenen en comú la seva singular aplicació d'aquesta tècnica. Així han obtingut el màxim guardó mundial, el de la "Un-Foe-Prae" en les seves catorze convocatòries, Antoni Moliné (1957), Josep M. Garrut (1964), Joan Marí (1973), Josep Civit (1982), Joan Costa (1985), Josep Bofill (1996) i Fra Gilbert Galzeran (2000).

El Museu i l'Arxiu

Des de la seva creació l'Associació de Pessebristes de Barcelona aplega objectes i documents de tot allò que directament o indirecta té a veure amb el pessebre i el pessebrisme. La comissió del Museu assumeix la tasca de vetllar pel progrés de la col·lecció. Amb l'esforç dels socis i diversos donatius, s'han aplegat figures en vistes a un futur museu, disposant d'obra d'artistes com Ramon Amadeu, Martí Castells o Lluís Carratalà. També hi són presents autors d'altres zones de la Península, Europa, Àfrica i Amèrica. Una bona part de les figures es deuen a una selecta col·lecció que J. M. Garrut ha cedit a l'Entitat.

Evidentment l'Associació de Pessebristes de Barcelona conserva tota la documentació, impressos, memòries de les activitats, llistes de pessebres i d'actes sobre pessebrisme celebrats en molts indrets. L'arxiu documental es completa amb magnífiques col·leccions de cartells, felicitacions de Nadal o estampes. No hi manca la secció fotogràfica, document gràfic de tots els pessebres que al llarg de la seva història l'entitat ha realitzat.

La biblioteca

Una important col·lecció de llibres de tema pessebristic és a l'Associació de Pessebristes de Barcelona. La biblioteca representa un notable esforç de recerca de publicacions editades arreu. Nombrosos articles i retalls de premsa referits a la temàtica nadalenca integren una hemeroteca singular.

La Federació Internacional

L'Associació de Pessebristes de Barcelona va promoure la creació d'una Federació Universal Pessebristica l'any 1952 coincidint amb el XXXV Congrés Eucarístic Internacional. La Sessió Constituent es va celebrar a l'Arxiu Històric de la Ciutat, quedant enrera intensos debats on, a parer de tots, es manifestà la capacitat dinàmica i conciliadora del pessebrisme barceloní. L'organisme internacional va rebre el nom de "Universalis Foederatio Praesepistica".

Aquell fou el I Congrés Internacional i l'any 1957 Barcelona tornà a ser la seu del III Congrés amb gran assistència de pessebristes, consolidant l'Associació barcelonina com a impulsora dels congressos de temàtica pessebrística. Per aquesta raó, i una trajectòria tinguda com a referent, Barcelona ha estat escollida per organitzar i acollir els actes del Congrés del Cinquentari, el mes de febrer del 2002.

Els grans pessebristes

Barcelona ha estat bressol de grans pessebristes, com Damià Campeny, Ramon Amadeu, Lambert Escaler, Lino Félix, Lluís Carratalà, J. Roig i Soler, Pere Teixidó, Domènec Talarn, Josep M. Brull, Martí Castells, Daniel José, Manuel Muns o Josep Bofill. Aquesta selecció segueix oberta, i el relleu és garantit.

Organigrama

L'Associació, de manera comuna a les altres entitats de servei a la comunitat i sense ànim de lucre, s'estructura seguint l'esquema tradicional. Una Junta Directiva i les pertinents Assembles anyals. Integren la Junta Directiva, president Agustí Tèrmens; vicepresident Anna Mesa; secretari Antoni Comalat; vicesecretari Josep M. Porta; tresorer Lluís M. Alabern; i vocals que atenen les comisssions ordinàries de treball. Independentment dels sovintejats intercanvis informals propis d'un col·lectiu heterogeni es establerta una reunió fixa mensual, oberta a tots els socis, el primer dilluns de cada mes.

Cloenda

Al inici d'un nou mil·leni, aquesta és la glossa de l'existència, activitat i anhel d'una Associació que vol que perduri la tradició de fer el pessebre, fent-ne presència del misteri del Naixement de Jesús. És tasca de tots animar-ne l'interès i recolzar-ne la continuïtat.

El fet pessebrístic irradia en molts altres àmbits. En el cançoner Catalunya es un país amb un gran patrimoni, ben actiu, en cançons nadalenques, moltes tradicionals, però n'hi ha també de compositors reconeguts com Joan Llongueras. En la literatura és part inherent de l'ésser propi. Narradors i poetes n'han reflectit la seva essència, Pere Calders, Pere Quart, J. M. de Sagarra o J. V. Foix. Finalment en música una composició emblemàtica és l'oratori "El Pessebre" de Pau Casals, interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles.